- Berenguer era un servent a la Cort catalanoaragonesa, els seus pares eren burgesos i
tenien un taller de sabates, però feia molt de temps que havien volgut una millor vida
per al seu fill i aconseguiren que com a mínim que treballés a la Cort, de cuiner.
Els reis Ramón i Peronella, esperaven un fill en aquells temps, fins aleshores tots
havien sigut nens, però fou llavors, com obra de Déu que la criatura que nasqué
fóra una nena que anomenaren Dolça. Berenguer, que quan comença a treballar a
la Cort només tenia 14 anys, veié créixer l’infanta fins que aquesta s’esdevingué,
en una preciosa dona, amb una llarga cabellera daurada, uns ulls tan blaus com
el cel i un rostre pàlid i fi. En aquells temps Dolça tenia 20 anys i Berenguer uns 34.
El rei Ramón decidí que la seva filla havia de trobar un marit ben aviat i parlà
amb els monarques portuguesos per compromèter-la amb Sanç I de Portugal..
La princesa no es volia casar amb aquell home ja que no el coneixia. Mentrestant,
Berenguer dia a dia s’enamorava de la princesa, que lluïa sempre un dolç somriure,
i intentà demostrar-li el seu interès enviant-li cartes anónimes. Un dia, una donzella de
Dolça veié al cuiner deixar la carta davant la porta de la seva cambra i li ho digué a la
princesa. Aquesta se n’alegrà ja que Berenguer era molt ben posat i ella també sentí
alguna cosa per ell. Fins que una nit mentres el rei dormia, la princesa es trobà amb
Berenguer i es deixaren anar. La princesa sabia que la seva relació era impossible,
per la classe social de Berenguer però no li importava mantenir-lo en secret. Un dia
de sobte, arribà al castell el promès portugués de la princesa. El rei Ramón l’havia
convidat perque ell i la princesa es coneguessin. Durant aquella estada, una de les nits
en que la princesa es trobà amb Berenguer, Sanç, que ja sospitava els enxampà.
Agafà la seva espasa, la clavà en el cor de Berenguer i li tregué davant de la princesa.
Dolça, no es creia el que estava succeïnt, fugí a la seva cambra i no en sortí en molts
dies. Quan el rei i la reina es donaren compte de que la princesa no sortia de la seva
a la qual es pasava el dia plorant, trucaren a un metge perque la curés. Però la
sorpresa de tots va ser que en obrir la cambra, estava buida, i des d’aquell dia, mai
no se’n sabé res més d’ella, encara que molta gent del poble diu que va marxar a un
monestir per dedicar la seva vida a servir a Déu i que aquest li perdonés, tots els seus
pecats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario