COMENTARI DE TEXT: La Pàtria

Introducció i contextualització:

- L’autor d’aquest poema(adaptació d’un passatge de la novel.la I promessi sposi) és Bonaventura Carles Aribau, un escriptor, economista i polític del S.XIX considerat l’iniciador de la Renaixença catalana. Bonaventura era un liberal il.lustrat que quan començà com a escriptor propugnava la millora moral i material de l’home, el progrés científic,etc, i que ben aviat va canalitzar cap a l’economia. Com a escriptor podem destacar-hi una gran varietat de texts: assajos, treballs de crítica literària, textos que tracten de temes econòmics i poesia, la major part de la qual va restar inèdita i en àlbums privats.
-Aquest poema pertany a la Renaixença que va ser l’época posterior a la Decadència i que tenia com a objectius la divulgació dels clàssics grecollatins i la creació de la literatura catalana per una llengua normativitzada. Per una altra banda, com que aquest moviment es va consolidar al voltant de la burgesia culta que es trobava en el romanticisme, aquest poema també conté elements romàntics.
- El motiu d’aquest poema és l’enyorança que sent l’autor per Catalunya, la seva nació.


Anàlisi de la mètrica:


-Aquest poema es divideix en 6 estrofes, de 8 versos cadascuna, les quals s’anomenen octets. Els versos són alexandrins, 14 síl•labes per vers i d’art major. La rima és consonant, i l’esquema rítmic és ABBAACCA, es a dir, amb tres rimes, i la rima A enllaçant les dues quartetes.

Localització i interpretació dels recursos més destacats:


• El vocabulari empleat per l’autor és un vocabulari senzill i entenedor. No utilitza cap culteranisme ni un llenguatge específic, expressa els seus sentiments de manera molt natural i amb un llenguatge estàndard per a l’época.

• Els camps semàntics més destacats en aquest poema són els relacionats amb el relleu (noms propis de muntanyes, rius...) i la natura (flors, torrents, arbre, fruits...).

• Encara que l’autor pertany a la Renaixença, en aquest poema trobem molts elements romàntics com l’utilització de l’enyorança (sentiments) i la tendència nacionalista que mostra cap a Catalunya.

• Com a recursos retòrics podem destacar les comparacions que fa entre els paisatges propis de Catalunya i la seva família i alguna que altra hipèrbole en l’expressió del seu sentiment de dolor per la llunyania de la seva terra.




Concreció del tema del text:


Dividirem el poema en sis parts, cada una un octet:
• 1er octet: Plany on l’autor es lamenta que la llengua catalana es perd per sempre i es descriu des de un punt de vista geogràfic Catalunya (des de les muntanyes fins al mar).
• 2on octet: Associa tot el que ell coneixia de Catalunya amb familiars, en aquesta estrofa es veu realment l’enyor que sent l’autor i com la poesia es l’únic que l’apropa a allò que troba a faltar.
• 3er octet: Menysprea els paisatges castellans i altres elements d’on ell es troba en aquell moment, ja que per ell no tenen cap importància ni li desperten cap sentiment si no pot estar prop de Catalunya i dels seus.
• 4rt octet: Mostra el sentiment d’orgull que té pel fet de ser català i estar representat pels autors d’aquesta llengua i també mostra rebuig a aquells catalans fóra del seu país que no s’enyoren d’aquest.
• 5é octet: Es lamenta de que la seva llengua no tingui més repercussió ja que la considera molt important..
• 6é octet: En aquest últim octet expressa la seva voluntat de continuar parlant la seva llengua i recordant i enyorant Catalunya, per molt lluny que estigui d’ella.


- En resum, l’autor nomes pretén mostrar els seus sentiments patriòtics exaltant les virtuts de la seva terra.



Conclusió:


- Així doncs, el poema expressa generalment l’enyorança de l’autor per la seva terra, ja que es troba lluny de ella i reflexa destacablement el sentiment patriòtic que aquest té i vol demostrar mitjançant la descripció dels paisatges que recorda i remarcant molt el seu dolor per la distància que el separa de la seva nació.

Mostres de supervivència de la poesia popular: ELS JOCS FLORALS

Aquest certamen literari té el seu orígen a Catalunya, al voltant de l'any 1323 concretament al poble de Tolosa de Llenguadoc, però no va ser fins al 1859 després d'una davallada a Catañunya que es va tornar a instaurar a Barcelona amb l'objectiu de fer renèixer la llengua (Renaixement).
El certamen consta de tres premis principals: La Flor Natural(millor poesia amorosa), l'englantina d'or(millor poesia patriòtica i la Viola d'Or i d'Argent(millor poesia religiosa). A banda d'aquest premis també es donaven d'altres ordinaris.

Aquest concurs literari va contribuir al prestigi de la literartura catalana culta i va fer importants alguns autors catalans com: Narcís Oller, Jacint Verdaguer, Josep Maria Segarra i Àngel Guimerà. Aquest últim, propi del Vendrell ( Baix Penedès), va presidir els jocs de barcelona al 1889 i va ser elegit president de la lliga de Catalunya.